Foo Fighters- Echoes, Silence, Patience & Grace (2007)

Per banyasegol:

Avui ha tocat treure la pols a un cd del que vaig disfrutar intensament l’estiu passat. Echoes, Silence, Patience & Grace va ser el disc que em va fer seguir definitivament la carrera dels Dave Grohl i companyia.

Venien de fer una gira acústica, amb el seu consegüent canvi de registre, i a l’hora d’entrar a l’estudi es dedicaren a fusionar el seu material de sempre –rock alternatiu de la casa Grohl- amb la nova vessant descoberta. Així aconseguiren un disc ple de contrastos i amb moltes pujades d’intensitat, que exploten com a tormentes després d’un inici quasi idíl•lic.

Tot comença amb The Pretender, una cançó ideal per obrir qualsevol concert futur – de fet, crec que ja ho fan així- de la qual en Grohl explica que la lletra es refereix a la gent que, per qualsevol motiu, sent que li han donat per cul, que no s’han complit les coses que els hi havien promès i que , per tant, se senten traicionades i decebudes.

Let it die descriu la relació turmentosa entre en Kurt Cobain i na Courtney Love. Segueix l’esquema in crescendo de començament tranquil i de final poderós amb en Dave Grohl deixant-se la gargamella, igual que Come Alive o But, Honestly. Come Alive és a la que li tenc més estima, potser per la sensació que podria haver estat una cançó que no desentonaria gens ni mica dins el repertori de Nirvana.

Erase/Replace i Long Road to Ruin són de la vella escola dels Foo Fighters. La primera és canya pura i dura des del primer moment amb bateria contundent. Long Road to Ruin seria d’aquelles cançons que indudablament eligiries per anar escoltant en un viatge de fugida per carretera.

La majoria de les que segueixen són molt més calmades i mostren l’evolució cap a la maduresa dels Foo Fighters dels nous temps –exceptuant Cheer Up, Boys, que és la que mai puc soportar i la que inevitablemente acab passant al escoltar les primeres notes de la cançó-. Inclouen una cançó totalment instrumental, Ballad for Beaconsfield Miners, dedicada a uns miners que van quedar atrapats per un temps i van demanar un mp3 amb música dels Foo Fighters per passar l’estona.

Tanquen el disc amb Dave al piano, tocant Home, que parla de la tornada a casa i de la recerca d’un refugi i d’on es treu el títol Echoes and silence, patience and grace. Pel meu gust el final queda un poc fluixet i per tant m’agrada que en les noves edicions tenguin com a bonus track Once & For All, que aporta un punt i final més consistent que amb la balada de Home.

Tracklist:

01- The Pretender
02- Let It Die
03- Erase/Replace
04- Long Road To Ruin
05- Come Alive
06- Stranger Things Have Happened
07- Cheer Up, Boys (Your Make Up Is Running)
08- Summer's End
09- Ballad Of The Beaconsfield Miners
10- Statues
11- But, Honestly
12- Home
13- Once & For All (Demo)


Homenatge currat a Kurt Cobain amb el rerefons de Let it die


Come Alive, la cançó més nirvanera del disc


The Pretender